Doctora en Prehistòria, historiadora i arqueòloga.*
Ha estat aquest any que hem dit adéu a un dels pilars fonamentals pel que feia el feminisme en el nostre país. La professora Sanahuja, involucrada des de molt jove en aquesta clara tendència reivindicativa pel que fa el paper i el tractament de la Dona en això tan transcendental que és la Història, impartia des de feia més de 15 anys l'assignatura ideada per ella mateixa feia més de vint anys i que suposava, per a l'alumnat, l'altre cara de la moneda pel que fa el tractament històric i arqueològic de tot allò vinculat al gènere.
Autora d'obres tals com La cotidianidad en la prehistoria: la vida y su sostenimiento (Icaria, 2007) i Cuerpos sexuados, objeto e historia (Cátedra, 2002), se centrà ben clarament en l'arqueologia prehistòrica desenvolupant varis projectes tan a Catalunya com a Almería (Gatas) i Mallorca (Son Ferragut i Son Fornés). Alhora, fou una de les fundadores de la Revista d'Estudis Feministes i participà en nombroses obres, articles i congressos divulgant el seu mètode i principis: una renúncia a la subjectivitat per a donar la benvinguda a una arqueologia multidisciplinar de mètodes quantitatius i tècniques modernes que es degués a la necessitat de sexuar el passat i trencar amb els estereotips encara avui en dia presents.
Finalment, una reflexió: [...] nuestras maneras de ver el mundo, nuestras creencias, nuestros valores, nuestras instituciones, se trasladan al pasado y se pretende hallar sus orígenes en los comienzos de la humanidad: familia monogámica, macho fuerte, cazador y proveedor de "su" hembra y "su" prole, hembra cuidadora y socializadora de crías, división sexual del trabajo... La idea de que las características de los sexos son "naturales" y herencia de la prehistoria aparece con toda nitidez, sin poner de manifiesto el carácter construido de la masculinidad y la feminidad e incluso de los propios cuerpos.
* Text enviat per Josefina Serratosa, diplomada en Treball Social (Universitat Ramon Llull)
Ha estat aquest any que hem dit adéu a un dels pilars fonamentals pel que feia el feminisme en el nostre país. La professora Sanahuja, involucrada des de molt jove en aquesta clara tendència reivindicativa pel que fa el paper i el tractament de la Dona en això tan transcendental que és la Història, impartia des de feia més de 15 anys l'assignatura ideada per ella mateixa feia més de vint anys i que suposava, per a l'alumnat, l'altre cara de la moneda pel que fa el tractament històric i arqueològic de tot allò vinculat al gènere.
Autora d'obres tals com La cotidianidad en la prehistoria: la vida y su sostenimiento (Icaria, 2007) i Cuerpos sexuados, objeto e historia (Cátedra, 2002), se centrà ben clarament en l'arqueologia prehistòrica desenvolupant varis projectes tan a Catalunya com a Almería (Gatas) i Mallorca (Son Ferragut i Son Fornés). Alhora, fou una de les fundadores de la Revista d'Estudis Feministes i participà en nombroses obres, articles i congressos divulgant el seu mètode i principis: una renúncia a la subjectivitat per a donar la benvinguda a una arqueologia multidisciplinar de mètodes quantitatius i tècniques modernes que es degués a la necessitat de sexuar el passat i trencar amb els estereotips encara avui en dia presents.
Finalment, una reflexió: [...] nuestras maneras de ver el mundo, nuestras creencias, nuestros valores, nuestras instituciones, se trasladan al pasado y se pretende hallar sus orígenes en los comienzos de la humanidad: familia monogámica, macho fuerte, cazador y proveedor de "su" hembra y "su" prole, hembra cuidadora y socializadora de crías, división sexual del trabajo... La idea de que las características de los sexos son "naturales" y herencia de la prehistoria aparece con toda nitidez, sin poner de manifiesto el carácter construido de la masculinidad y la feminidad e incluso de los propios cuerpos.
* Text enviat per Josefina Serratosa, diplomada en Treball Social (Universitat Ramon Llull)
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada